Periodisme nuclear

Quantes informacions veiem als mitjans de comunicació sobre les centrals nuclears instal·lades a casa nostra? Poques, per ser que, ara per ara, en tenim 3 en funcionament, Vandellòs 2, Ascó 1 i Ascó 2 i una en procès de desmantellament, Vandellòs 1. Les nuclears, a part d’accidents perillossíssims com el que es va produir a Vandellòs 1 l’octubre de 1989, tenen unes aturades esporàdiques motivades per ves a saber quin motiu. En aquests casos, des de la subdelegació del govern s’envia una breu, brevíssima, nota de premsa on en prou feines es diu gaire cosa més que s’ha aturat la central.

Només en determinats casos en sabem alguna cosa. Com ara, que s’ha fet públic un informe del Consejo de Seguridad Nacional, s’ha pogut saber que des de l’agost a l’octubre de 2004 Vandellòs 2 va operar amb marges de seguretat reduïts arran de la fuga en el sistema de refrigeració de serveis esencials que es va produir durant el mes d’agost. L’informe, com a conclusió, ha dit que a Vandellòs 2 es “prima la producció a la seguretat”.

Després d’aquestes acusacions del CSN, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), titular de la central, , ho ha negat tot en un comunicat oficial i ha dit que ells no amaguen informació. I ja està, tema acabat. Fins que no arribi el “dia després”.

L’octubre de 1989 va estar a punt d’arribar aquest “dia després”. Aquell dia la gent que vivim als pobles dels voltants només vam veure passar un gran desplegament de vehicles amb sirenes. No vam tenir cap informació ni es va aplicar cap mesura preventiva. Si hagués acabat de petar Vandellòs 1 ens hagués agafat a tots amb els pixats al ventre. Ara que ben mirat, on havíem d’anar. Tenim les carreteres més col·lapsades del país, les infraestructures viàries més precàries i un pla d’emergència de la senyoreta Pepis que només contempla un radi d’afectació de 20 quilòmetres al voltant de la central. Ah, i paguem l’electricitat el preu que ho fa tothom. No se’ns fa cap descompte per la perillositat de viure a prop d’una nuclear. Per cert, on deuen viure els capitostos de les nuclears?

Impossible informar-se si no és per comunicats oficials de l’ANAV. Ara, això sí, aquesta Associació convida cada any a tot un seguit de mitjans de comunicació amb cobertura a la demarcació a dos dies de “visca la Pepa”. Els porten a un hotel amb totes les despeses pagades i totes les atencions del món i els hi donen un regalet i tot. Enguany la trobada va ser a Barcelona i els van portar a veure Mar i Cel entre d’altres atencions. I és clar, amb tot aquest luxe de detalls s’entèn que als mitjans convidats se’ls passin les ganes de saber més del que diuen els comunicats oficials. Per cert, Mar i Cel i nuclears, bona metàfora.

La violencia feta noticia

Fa pocs dies donaven pel TN de TV3 una notícia sobre uns parlamentaris de no sé quin país que en plena sessió parlamentària s’arriaben bufetades. Bàsicament el que rebia els cops era un individu que portava barba, ves a saber per quin motiu. En altres ocasions hem pogut veure congressistes coreans repartint-se estopa en plena feina parlamentària. I això em fa pensar i preguntar, periodísticament parlant, on està la notícia?. Només se m’acut una resposta, en els mastegots. La violència, vingui del país més remot del món, és notícia.
Algú em dirà, mira-te’l que ingenu, que no ho sabies?. En part si, però com a periodista en actiu entregat en cos i ànima a la premsa d’àmbit local no deixa de produir-me un efecte de rebot. Els 900 i escaig municipis que hi ha a Catalunya celebren de manera periòdica sessions plenàries. A part d’algun ple de la ciutat de Barcelona i, molt esporàdicament, d’alguna altra ciutat important per algun motiu molt concret, quina possibilitat té el plenari de Vilanova d’Escornalbou, per exemple, de poder sortir a la TV3?. Només quan els regidors es peguin i algú en disposi d’imatges?.
I aquí és on vull anar a parar. La gent que fem premsa local informem dels plens municipals sempre. Quan es dicuteixen, pacíficament, govern i oposició i quan no es discuteixen. Que ningú m’entengui malament, però. Si un dia s’arrien mastegots en el ple del nostre poble i els enregistrem en imatges segur que les posarem. Evidentment. Però seran uns mastegots “coherents” ja que fem un seguiment informatiu, mes reara mes, de les sessions plenàries del nostre municipi. Ara bé, algú sap per quin motiu s’estomacaven els parlamentaris rusos o coreans?
He parlat de política però també hagués pogut parlar d’altres temes. D’esport, per exemple. Ara TV3 ens fa un seguiment exhaustiu de la lesió d’en Carles Puyol. En sabem tots els detalls i més. A més s’omple l’apreciadíssim temps de l’espai d’esports especulant sobre si jugarà o no, que si vinga amb el seu pundonor. I, també, que si el partit del diumenge s’escalfa als diaris madrilenys, que si l’àrbitre estarà sota pressió,.... En canvi l’única vegada que he vist una referència de futbol regional, per posar un exemple, aquesta temporada va ser el dia que els jugadors del Polvoritense se les van emprendre a bufetades amb el públic del Tortosa. Les imatges van sortir al TN, i això que estem parlant de la regional Preferent !!!. Un altre cop la violència feta notícia. Ens queixem que vivim en una societat que té un excès de violència. Però si la violència pura i simple l’elevem al rang de notícia, no l’estem fomentant?

Ventdelamuntanya, el serial eolic

En ple desplegament, de nou, d’una restallera de parcs eòlics dins la geografia catalana ens apareix a TV3 una sèrie amb el nom de Ventdelplà. Digueu-me malpensat però, d’on han tret aquest nom?. Les escenes de carrer, no estan rodades a Breda? Quin mal tenia promocionar Breda en lloc d’inventar-se un nom tan forçat!. Això, no ho dubteu és un missatge subliminal lligat a l’energia eòlica que el govern de la Generalitat ens vol engaltar tant si com no. Però hi ha matisos, a Breda, situada al peu del Montseny, no s’hi ha de fer cap parc eòlic en canvi la major part d’aquests parcs està previst que s’instal·lin a les muntanyes de la demarcació de Tarragona. Diríem que un 80 % dels projectes fan cap a aquestes zones que, de pas, anorreen els cims tarragonins.
Resulta curiós que l’anterior govern de la Generalitat ja va desplegar un mapa eòlic també intensiu pel que fa a la demarcació de Tarragona. Diversos grups ecologistes de la zona es van posar en acció i van contactar amb els partits de l’oposició per a que fessin pressió en contra del desplegament. Es va arribar a paralitzar el mapa eòlic a l’espera de consensuar-ne un de nou. Ara, amb un nou govern format pels que llavors es van posicionar amb els ecologistes, treuen un mapa eòlic si fa no fa semblant. Els ecologistes han hagut de tornar a activar-se per aquest tema.
I és que, senyors del nord, al sud també hi ha serralades d’una riquesa paisatgística excepcional : serra de Prades-La Mussara, serra del Montsant, serra de Llaveria, serra de Cardó, Mont Caro, serra de Tivissa-Vandellòs,... i en gairebé totes s’hi volen posar molins. Encara bo que darrerament hem vist reaccionar algun sector econòmic a la contra com són les D.O. del Priorat i del Montsant.
A més que algú m’ho expliqui. Acabem de passar la Setmana Santa i hem sentit a dir que el sector turístic més emergent és el rural i que la Generalitat potenciarà encara més aquest sector. A la demarcació de Tarragona, com a la resta de Catalunya, s’han desenvolupat molts habitatges per a turisme rural en els darrers anys. Que ha de venir al darrera, els molins? Voleu dir que això lliga? La gent quan busca un lloc de natura, pensa trobar-s’hi molins al bell mig del cim més representatiu de la zona?.
Tornem al serial. Ben mirat, el nom ho diu tot. No cal anar a buscar el vent als cims de les muntanyes, i de pas obrir pistes asfaltades al mig del bosc i destrossar i malmetre la riquesa paisatgística i faunística de Catalunya. El vent també es troba al pla.

Des de Flix amb amor

Fa pocs dies es van complir sis mesos des que es va conèixer que al pantà de Flix s’acumulaven unes quantes tones d’abocaments incontrolats i perillosos provinents de l’empresa Erkímia. Va saltar l’alarma. Una alarma justificada ja que en aquests dipòsits del riu s’hi acumulen tot un ventall de productes químics que són potencialment nocius i, en alguns casos, cancerígens.

Després d’uns quants dies de rebombori el tema va anar perdent pes mediàtic fins que va arribar a desaparèixer de l’estricta actualitat. Ara, després de sis mesos, el tema ha tornat a sortir a la llum pública. Qué hi ha de nou en aquest cas després de sis mesos?.. A part de fer el recordatori del que va passar i dir-nos un cop més que la gent de Flix està encantada de que Erkímia tiri el que li doni la gana al riu, poca cosa. I el més greu, encara no se’n té idea del que s’ha de fer amb les tones de l’abocament, si treure-les o tapar-les dins el pantà.

En aquestes dues postures també ha estat xocant la manera d’enfocar-ho per part d’algun mitjà públic català. De TV3, vaja!. Ens deien els informatius d’aquesta cadena que hi havia dues postures, la de les administracions que aconsellaven que es tregués el dipòsit i el de l’empresa abocadora que era partidària de que es quedèssin on estan. Curiós aquest plantejament, que el responsable del problema es converteixi en una postura. És com si es parlés d’un atracament a un banc i es consideressin dues postures contraposades, la de la policia i la de l’atracador. Això deu ser periodisme innovador del segle XXI.

Ara bé, els dipòsits tòxics continuen al pantà. Un pantà dins el riu Ebre d’on aigües avall es recull un cabal important d’aigua que serveix per al consum a molts pobles d’una franja de població que arriba fins a tocar de la demarcació de Barcelona. Recordem que l’aigua és conduïda pel minitransvassament des de fa una pila d’anys. Hi ha moltes persones involucrades i amb risc potencial per a la seva salut, mentre no es demostri el contrari.

Quan es compleixi un any de la notícia, o dos, ....o deu, que algú se’n recordi de preguntar qué en pensen dels dipòsits tòxics al pantà de Flix als habitants de Reus, de Tarragona, de Cambrils, ....., això sí, sempre que quedi algú viu i que, en tot cas, la mutació soferta no l’impedeixi parlar.

Com més serem més patirem

Segons dades fetes públiques per la Cambra de Comerç de Tarragona el Camp de Tarragona doblarà la seva població en els propers 20 anys. Això vol dir que pels volts del 2026 hi haurà uns 800.000 habitants a la zona. Les causes d’aquest creixement es troben en la immigració i en l’expansió dels límits de l’àrea de Barcelona.

Els creixements tan ràpids tenen un problema, els serveis i les infraestructures no acostumen a créixer amb la mateixa rapidesa que ho fa la població. I d’això a Cambrils, municipi del Camp de Tarragona, en tenim bona prova. El ritme de creixement dels darrers anys ha estat d’uns 1.200 habitants censats. La llista de dèficits a la nostra “ciutat”, que és com els hi agrada anomenar-la als governants locals, és molt llarga i abarca totes les àrees.

Però avui només em referiré al tema de la seguretat ciutadana. Fa uns tres mesos els veïns de diferents urbanitzacions de Cambrils es van veure assaltats per una onada de robatoris molt gran. Es van mobilitzar i es van reunir amb l’Ajuntament per a demanar solucions. I aquí ve el graciós del cas. Cambrils disposa d’uns 52 agents de la policia local per a una població d’uns 27.000 habitants censats i uns quants milers més sense censar ( i a l’estiu encara molts més). Entre els torns, les vacances, les baixes, i les múltiples funcions que han de desenvolupar els policies locals no queda massa disponibilitat per a la presència al carrer en una població com la nostra que té més quilòmetres de carrers que la ciutat de Reus, d’uns 90.000 habitants.

A banda, Cambrils disposa d’una caserna de la guàrdia civil amb un nombre indeterminat d’agents. Saber quants n’hi ha, ocuparia tot un capítol de la sèrie Expedient X. No hi ha Cristu que vulgui donar la dada. I aquest “contingent”, que tot apunta que oscil·la entre els 12 i els 20 agents, ha de cobrir Cambrils i 6 o 7 pobles més dels voltants. Com pot ser això?. Segons s’ens explica ara, la Generalitat havia previst el desplegament dels Mossos d’Esquadra per zones. Es va començar a la demarcació de Girona (que estrany, no?), es va continuar a la de Lleida i després havia de continuar Tarragona i, finalment, Barcelona. Però es van saltar l’ordre i s’ha deixat Tarragona pel final de tot. Mentrestant el replegament de la guàrdia civil ja va començar fa temps i això ha provocat aquesta situació i sensació d’inseguretat a la zona. Ah, els Mossos no està previst que arribin abans del 2008.

Però encara és més fort. Resulta que des de fa molts anys a Cambrils ve un reforç de la guàrdia civil durant els dos mesos d’estiu. Venen al voltant d’uns 12 a 15 agents amb la condició que l’Ajuntament de Cambrils es faci càrrec de la seva manutenció. Ho heu entès bé. S’ha de pagar l’estada dels agents a l’hotel, els menjars i les dietes. Mentrestant els que estan al quarter aprofiten per a fer vacances i ens quedem, si fa o no fa, amb el mateix nombre d’agents que a l’hivern però amb la subtil diferència que a l’estiu hi pot haver unes 150.000 persones a Cambrils.

Tot plegat no ha d’estranyar que Cambrils, entre d’altres poblacions de la demarcació de Tarragona, s’hagi convertit en una mena de paradís per als lladres. Com un nou parc temàtic a l’estil de Port Aventura però destinat a la gran varietat de bandes de saltamarges que des de fa uns anys circulen impunement pel nostre país.

De Barenys a Barenys

no en feu gaire cas d'aquest comentari

Com si no hi fos.

Aixo ja va !

Animat per l'èxit del primer enviament, faig el segon.

Des del primer al segon, francament, no ha passat res de destacable : segeuix havent el rebombori pel 3 %, el Barça continua eliminat de la Champions, el Madrid encara no, de moemnt no ha sortit cap polític que hagi reconegut haver cobrat cap comissió per part de les constructores, ... és a dir, tot igual.

Seguirem informant, que deien aquells.

Finalment, el blog

No hi ha res fàcil. Finalment, després de provar-ho en un PC, he aconseguit activar el meu blog. Amb el MAC no hi havia manera.

Entenc que aquest primer comentari no és massa original. Miraré que el proper ja no giri sobre els entrebancs que ens posen les noves tecnologies.

Això si aconsegueixo posar un altre comentari, és clar